És un fet que les reivindicacions per a la independència de Catalunya van creixent dia a dia. És un fet que el descontent de la massa social catalana va creixent dia a dia. La manifestació del proppassat dissabte va ser prou contundent.
També és un fet que hi ha una part molt important de la massa social catalana que és absolutament espanyolista i comença a revelar-se una certa fractura entre nacionalismes oposats que a Catalunya no s’ha vist des de la guerra civil. Després que Espanya guanyés el Mundial de futbol, es van cremar senyeres. Això era una resposta a la manifestació i no pas una altra cosa.
Entre la manifestació i “la roja”, tothom ha deixat molt clara la seva posició i és una posició inamobible i sense complexes: sóc català i “soy español”.
Si les dues posicions posen els collons per davant, ja la tenim armada, no en tinc cap dubte. La condició humana és bèstia i raonem poc quan ens toquen la fibra.
Podem evitar aquesta ruptura? Hem d’evitar-la.? La resposta és que si, si volem evitar-nos disgustos innecessàris. Ara bé: com fer-ho per no repetir un model nacional poc satisfactori pèr ambdues bandes?
Des del meu punt de vista, l’independentisme ha de reivindicar i d’integrar el castellà com a símbol d’identitat pròpi per poder anar més enllà dels sentiments a flor de pell i aconseguir que tota aquesta gent que se sent espanyola es pugui identificar amb un moviment que avui dia no se’l faria seu ni en somnis. També hem de proclamar la necessitat d’independència en castellà: “Independencia para Cataluña” “España no nos quiere, independencia” “Soy catalán”, “Adiós, España”.
dimecres, 14 de juliol del 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
Eppur si muove
Font: Agència EFE
"El abogado de los científicos, Mark Stephens, declaró a los medios que se dirigirá a los tribunales británicos y a la Corte Penal Internacional (CPI) para que emitan órdenes de arresto contra el Pontífice porque "no está por encima de la ley".
Stephens argumentó que Benedicto XVI "no es un jefe de Estado, ni un soberano", ya que El Vaticano fue declarado Estado por decisión del dictador italiano Benito Mussolini, lo que no tiene un reconocimiento en el marco de la ley internacional.
Por lo tanto, no debería tener inmunidad en suelo británico, frente a lo que el letrado tachó de connivencia con los abusos sexuales cometidos contra menores por parte del clero.
Stephens, que ha representado a víctimas de abuso en el pasado, dijo que "todo apunta a que el Papa dio prioridad a la reputación de la Iglesia por delante del bienestar de los niños" y explicó que podría ser acusado de crímenes contra la humanidad.
Dawkins, que se declara ateo, declaró al periódico "Sunday Times" que el Papa "es un hombre cuyo primer instinto cuando sus curas fueron descubiertos con los pantalones bajados fue tapar el escándalo y condenar al silencio a las jóvenes víctimas".
"El abogado de los científicos, Mark Stephens, declaró a los medios que se dirigirá a los tribunales británicos y a la Corte Penal Internacional (CPI) para que emitan órdenes de arresto contra el Pontífice porque "no está por encima de la ley".
Stephens argumentó que Benedicto XVI "no es un jefe de Estado, ni un soberano", ya que El Vaticano fue declarado Estado por decisión del dictador italiano Benito Mussolini, lo que no tiene un reconocimiento en el marco de la ley internacional.
Por lo tanto, no debería tener inmunidad en suelo británico, frente a lo que el letrado tachó de connivencia con los abusos sexuales cometidos contra menores por parte del clero.
Stephens, que ha representado a víctimas de abuso en el pasado, dijo que "todo apunta a que el Papa dio prioridad a la reputación de la Iglesia por delante del bienestar de los niños" y explicó que podría ser acusado de crímenes contra la humanidad.
Dawkins, que se declara ateo, declaró al periódico "Sunday Times" que el Papa "es un hombre cuyo primer instinto cuando sus curas fueron descubiertos con los pantalones bajados fue tapar el escándalo y condenar al silencio a las jóvenes víctimas".
dilluns, 22 de març del 2010
Regalo idees (2): Història i originals personatges ideals per a dibuixos, sèrie o pel.lícula infantil
CARACTERÍSTIQUES DELS PERSONATGES
Els personatges principals son 3, més 1 dolent i el barret de llana.
Mr Píxel
És un nen. És mut: s’expressa mitjançant colors, formes i textures d'un barret de llana especial (que també capta ona curta) i xiulant. Està enamorat de les flors (i elles d’ell). Pot flotar una mica si hi ha aromes florals (no més de dos metres d’alçada). Li agrada molt el pa i la mel i és aliat de les abelles. A vegades és una mica irascible, però és un tros de pa. És essencialment sensible i no soporta les injustícies. També és fràgil i necessita recolzament perquè té alguns “baixons”. És molt entregat.
El barret de llana
El barret és l’ànima de tot. Són i expressa els sentiments, les emocions, la raó, la vida de Mr Píxel... Es va enriquint a mesura que Mr Píxel descobreix nous colors, l’art, els cels, els mars i rius, muntanyes... Té una franja amb longitut d’ona, és a dir, que també capta i emet música i veus.
El barret només permet imatges abstractes. Només quan Mister Píxel fa un esforç immens, pot mostrar una imatge amb formes definides. Però aleshores Mister Píxel es desmaia i tarda un parell de dies en recuperar-se.
La Neula
És una nena. És la intèrpret del que diu Mr Píxel amb els colors i els sons. Té un parell de característiques diferenciadores: no té raça definida. Quan està amb gent blanca, és blanca, quan està amb gent negra, és negra, quan xinesos, xinesa, quan hindús, hindú...
És sinestèsica, és a dir, veu cada número i cada lletra d’un color diferent. Les paraules també tenen color per a ella, fins i tot atmòsfera, cosa que pot provocar que una paraula sencera li faci mala espina o li doni “bon rotllo”. De vegades també percep els colors com a sons. De moment, no sap que és sinestèsica. És molt amiga i confident de la Clementina i, de tant en tant, li fan alguna mala passada a Mr Píxel per fer-lo enfadar i divertir-se una mica. És tremenda, simpàtica, defensora del que és seu i dels seus amics, picara i bona.
La Clementina
És una ovella. Amiga i guarda de Mr. Píxel. És molt coqueta, tossuda i despistada, molt senyorona. Li encanten les flors (per menjar), cosa que li porta conflictes amb Mr. Píxel i la Neula. Apart d'això, és un
animal com qualsevol altre.
L’Home dels dos sacs
És el dolent. Malvat, cruel i sense sentiments coneguts. Vol conquerir el món mitjançant bombes de formatge pudent. Odia els tres protagonistes perquè li fan la vida impossible i desbaraten els seus pèrfids plans.
Els escenaris
Tots els escenaris (països, ciutats, pobles, rius, mars...) i referències culturals (museus, música, llibres...) són reals.
SINÒPSI
Mr Pixel és un nen que neix a la nostra època. És escocès, cec i mut (només xiula) i fill d’una familia de pastors molt pobres. Els seus pares no tenen ni la llana per confeccionar “l’obligat” tartan (la faldilla escocesa) perquè han de vendre-la tota als anglesos per fer una mica de diners. El seu pare només pot fer-li un barret amb restes de llana d’una ovella morta per un llamp.
El barret agafa propietats gràcies al llamp i Mr. Píxel aprèn a expressar-se i a parlar en colors a través d’ell: per dir al seu pare que les ovelles són al camp, posa el barret de color verd amb taques blanques. A mesura que va creixent i necessita expressar coses més complexes, els seus pares, que són quasi analfabets, no l’entenen i Mr Píxel acaba tenint una important crisi que quasi bé el porta a la mort. Un altre llamp casual el recupera i se n’adona que necessita veure món, saber, conèixer i aprendre coses i se’n va cap a la gran ciutat.
El segueix la seva ovella preferida i amiga, la Clementina, que no el vol deixar sol. Arriben a Edimburg i Mr Píxel absorbeix els nous colors, cosa que el permet expressar més coses i emocions.
Una nit senten uns crits que surten d’un dels dos sacs que porta un home, un a cada mà. El segueixen i descobreixen que els crits són d’una nena que l’home ha tancat en un armari per obligar-la a fabricar formatge pudent. La rescaten. La nena es diu Neula i decideix unir-se a ells. Ella i la Clementina es fan amigues al moment.
L’Home dels Dos Sacs els persegueix i han de fugir cap a Londres. L’home malvat aconsegueix segrestar la Clementina i se l’emporta a França. La van a buscar i la salven. Finalment es retroben els tres a prop d’una granja, el quarter general dels malvats. Allí descobreixen que un grup d’homes té segrestats un munt de nens. Cada nen porta un cartell amb el nom d’un país. Cada un d’ells haurà d’anar segrestat al país que li ha tocat per fabricar formatge pudent. Els malvats volen fabricar molt formatge pudent per fer bombes i tirar-les el mateix dia i a la mateixa hora a tot el món i apoderar-se’n (aprofitant que la gent no podrà suportar la pudor).
Mr Píxel, la Neula i la Clementina, decideixen anar a rescatar a cada nen a cada un dels països que li ha tocat.
La primera part del llibre s’acaba aquí. La idea és continuar fent un llibre per país i aprofitar per ensenyar als nens les diferents cultures i ciutats i que puguin aprendre nocions bàsiques de cada país.
Els personatges principals son 3, més 1 dolent i el barret de llana.
Mr Píxel
És un nen. És mut: s’expressa mitjançant colors, formes i textures d'un barret de llana especial (que també capta ona curta) i xiulant. Està enamorat de les flors (i elles d’ell). Pot flotar una mica si hi ha aromes florals (no més de dos metres d’alçada). Li agrada molt el pa i la mel i és aliat de les abelles. A vegades és una mica irascible, però és un tros de pa. És essencialment sensible i no soporta les injustícies. També és fràgil i necessita recolzament perquè té alguns “baixons”. És molt entregat.
El barret de llana
El barret és l’ànima de tot. Són i expressa els sentiments, les emocions, la raó, la vida de Mr Píxel... Es va enriquint a mesura que Mr Píxel descobreix nous colors, l’art, els cels, els mars i rius, muntanyes... Té una franja amb longitut d’ona, és a dir, que també capta i emet música i veus.
El barret només permet imatges abstractes. Només quan Mister Píxel fa un esforç immens, pot mostrar una imatge amb formes definides. Però aleshores Mister Píxel es desmaia i tarda un parell de dies en recuperar-se.
La Neula
És una nena. És la intèrpret del que diu Mr Píxel amb els colors i els sons. Té un parell de característiques diferenciadores: no té raça definida. Quan està amb gent blanca, és blanca, quan està amb gent negra, és negra, quan xinesos, xinesa, quan hindús, hindú...
És sinestèsica, és a dir, veu cada número i cada lletra d’un color diferent. Les paraules també tenen color per a ella, fins i tot atmòsfera, cosa que pot provocar que una paraula sencera li faci mala espina o li doni “bon rotllo”. De vegades també percep els colors com a sons. De moment, no sap que és sinestèsica. És molt amiga i confident de la Clementina i, de tant en tant, li fan alguna mala passada a Mr Píxel per fer-lo enfadar i divertir-se una mica. És tremenda, simpàtica, defensora del que és seu i dels seus amics, picara i bona.
La Clementina
És una ovella. Amiga i guarda de Mr. Píxel. És molt coqueta, tossuda i despistada, molt senyorona. Li encanten les flors (per menjar), cosa que li porta conflictes amb Mr. Píxel i la Neula. Apart d'això, és un
animal com qualsevol altre.
L’Home dels dos sacs
És el dolent. Malvat, cruel i sense sentiments coneguts. Vol conquerir el món mitjançant bombes de formatge pudent. Odia els tres protagonistes perquè li fan la vida impossible i desbaraten els seus pèrfids plans.
Els escenaris
Tots els escenaris (països, ciutats, pobles, rius, mars...) i referències culturals (museus, música, llibres...) són reals.
SINÒPSI
Mr Pixel és un nen que neix a la nostra època. És escocès, cec i mut (només xiula) i fill d’una familia de pastors molt pobres. Els seus pares no tenen ni la llana per confeccionar “l’obligat” tartan (la faldilla escocesa) perquè han de vendre-la tota als anglesos per fer una mica de diners. El seu pare només pot fer-li un barret amb restes de llana d’una ovella morta per un llamp.
El barret agafa propietats gràcies al llamp i Mr. Píxel aprèn a expressar-se i a parlar en colors a través d’ell: per dir al seu pare que les ovelles són al camp, posa el barret de color verd amb taques blanques. A mesura que va creixent i necessita expressar coses més complexes, els seus pares, que són quasi analfabets, no l’entenen i Mr Píxel acaba tenint una important crisi que quasi bé el porta a la mort. Un altre llamp casual el recupera i se n’adona que necessita veure món, saber, conèixer i aprendre coses i se’n va cap a la gran ciutat.
El segueix la seva ovella preferida i amiga, la Clementina, que no el vol deixar sol. Arriben a Edimburg i Mr Píxel absorbeix els nous colors, cosa que el permet expressar més coses i emocions.
Una nit senten uns crits que surten d’un dels dos sacs que porta un home, un a cada mà. El segueixen i descobreixen que els crits són d’una nena que l’home ha tancat en un armari per obligar-la a fabricar formatge pudent. La rescaten. La nena es diu Neula i decideix unir-se a ells. Ella i la Clementina es fan amigues al moment.
L’Home dels Dos Sacs els persegueix i han de fugir cap a Londres. L’home malvat aconsegueix segrestar la Clementina i se l’emporta a França. La van a buscar i la salven. Finalment es retroben els tres a prop d’una granja, el quarter general dels malvats. Allí descobreixen que un grup d’homes té segrestats un munt de nens. Cada nen porta un cartell amb el nom d’un país. Cada un d’ells haurà d’anar segrestat al país que li ha tocat per fabricar formatge pudent. Els malvats volen fabricar molt formatge pudent per fer bombes i tirar-les el mateix dia i a la mateixa hora a tot el món i apoderar-se’n (aprofitant que la gent no podrà suportar la pudor).
Mr Píxel, la Neula i la Clementina, decideixen anar a rescatar a cada nen a cada un dels països que li ha tocat.
La primera part del llibre s’acaba aquí. La idea és continuar fent un llibre per país i aprofitar per ensenyar als nens les diferents cultures i ciutats i que puguin aprendre nocions bàsiques de cada país.
dimarts, 16 de març del 2010
Regalo idees (1): Argument per a una película de terror.
Tenim la clàssica familia que està passant un capvespre agradable dins de casa seva, preparant el sopar, banyant els nens, prenent una copa… De sobte entren a la casa 4 o 5 homes armats i a cara descoberta, força violents i els tanquen en una habitació mentre roben la casa. Hi ha una cosa estranya en aquests homes: són violents però tenen un punt d’amabilitat. Passa l’estona, durant la qual la familia sent moviment amunt i avall i després els homes marxen, sense dir res. La familia, alleujada puja al pis superior de la casa i es troba que a cada habitació hi ha cadàvers. És un espectacle dantesc: homes, dones i nens resten immòbils, penjats i mutilats per tot el pis, hi ha sang per tot arreu… Esgarrifats i horroritzats també descobreixen que, des de la finestra del bany, mirant al jardí, hi penja una corda que es mou frenèticament. Miren i descobreixen una dona penjada que encara està viva. La rescaten i…aquí comença la història.
dimarts, 9 de març del 2010
No som idiotes, senyor Hereu.
Benvolgut senyor Hereu.
Els ciutadans de Barcelona, encara que no s'ho cregui, no som idiotes i n'estem farts que ens tracti com a tals. Estem cansats de llenguatge ridícul tipus "pacificació del trànsit" o d'ingeni barato tipus "Visc(a) Barcelona". També estem cansats que ens prenguin el pèl amb suposades millores "per al ciutadà i la ciutadana" (m'entren basques) com la de la Diagonal, quan en realitat només volen ajuntar els 2 tramvies perquè la van cagar i ningú agafa el del Besós i ara es carregaran un dels pocs trams que respira urbanisme clàssic de la ciutat. També estem cansats de la seva meravellosa Guàrdia Urbana i de la grúa, anys enrere, molts anys enrere ja, un cos amigable al servei dels nostres problemes quotidians i ara reconvertit en un cos que ens amarga la vida dia si dia també amb les seves arbitrarietats. Tots tenim més d'una mala història que explicar sobre això. On és aquella Barcelona on podies parar 5 minuts a la cantonada per carregar paquets, o per esperar la nòvia, o pel que sigui? I no parlem dels seus també meravellosos espais arquitectònics moderns i fantàstics per a la postal, com el Fòrum, per dir-ne un de típic, però sempre buits de gent, perquè no tenen ànima. Miri senyor Hereu, no puc continuar perquè la llista no s'acabaria mai. Només una cosa: faciliti'ns la vida i no ens puteji més. El convido al cine, si vol, però deixi'ns viure tranquils, home!
Els ciutadans de Barcelona, encara que no s'ho cregui, no som idiotes i n'estem farts que ens tracti com a tals. Estem cansats de llenguatge ridícul tipus "pacificació del trànsit" o d'ingeni barato tipus "Visc(a) Barcelona". També estem cansats que ens prenguin el pèl amb suposades millores "per al ciutadà i la ciutadana" (m'entren basques) com la de la Diagonal, quan en realitat només volen ajuntar els 2 tramvies perquè la van cagar i ningú agafa el del Besós i ara es carregaran un dels pocs trams que respira urbanisme clàssic de la ciutat. També estem cansats de la seva meravellosa Guàrdia Urbana i de la grúa, anys enrere, molts anys enrere ja, un cos amigable al servei dels nostres problemes quotidians i ara reconvertit en un cos que ens amarga la vida dia si dia també amb les seves arbitrarietats. Tots tenim més d'una mala història que explicar sobre això. On és aquella Barcelona on podies parar 5 minuts a la cantonada per carregar paquets, o per esperar la nòvia, o pel que sigui? I no parlem dels seus també meravellosos espais arquitectònics moderns i fantàstics per a la postal, com el Fòrum, per dir-ne un de típic, però sempre buits de gent, perquè no tenen ànima. Miri senyor Hereu, no puc continuar perquè la llista no s'acabaria mai. Només una cosa: faciliti'ns la vida i no ens puteji més. El convido al cine, si vol, però deixi'ns viure tranquils, home!
diumenge, 7 de març del 2010
Arquitectes
¿Algún dia hi haurà algún arquitecte suficientment modern, talentós i avantguardista capaç de tornar a fer parcs i places agradables, sense exabruptes arquitectònics ni desnivells estranys? Només cal posar arbres, parterres amb flors i poca cosa més... ¿Tan difícil és, senyores i senyors arquitectes?
Vacaciones
"El hombre del futuro sólo tendrá 15 días de vcaciones". Això va dir, orgullós de si mateix, l'ex-director de marketing de Retevisión, un workoholic que feia treballar els seus equips fins i tot diumenge a la nit.
Al marge de la falta de respecte pels seus treballadors i les seves famílies, que ja és molt, per no dir tot, la reflexió no pot ser més estúpida: primer, per pensar que tothom viu i treballa igual, segona per pensar que el sistema occidental de treball és inamovible, irreductible i perenne i, tercera, per reduir els humans a mers esclaus de si mateixos, titelles sense voluntat. Quin tarat.
Al marge de la falta de respecte pels seus treballadors i les seves famílies, que ja és molt, per no dir tot, la reflexió no pot ser més estúpida: primer, per pensar que tothom viu i treballa igual, segona per pensar que el sistema occidental de treball és inamovible, irreductible i perenne i, tercera, per reduir els humans a mers esclaus de si mateixos, titelles sense voluntat. Quin tarat.
dimecres, 3 de març del 2010
Psicòleg si, psicòleg no
Avui he anat a dinar amb els meus germans, a Gràcia. Normalment no quedem per dinar si no és per parlar d'un tema que ens afecta als quatre. Avui el tema era els nostres pares i la seva circumstància, i també la nostra. Hem decidit, però, que no podiem quedar només quan hi ha algún tema seriós sobre la taula i hem brindat per quedar més sovint. Hem parlat de diverses coses i sembla que, tots quatre, ja sigui perquè ens hi acostem o perquè la sobrepassem, estem en aquell moment crític de la mitja vida que fa que tot trontolli. Cadascú de nosaltres té el seu mecanisme de defensa o de indefensió i anem afrontant la vida com millor ens surt o sabem. L'un ha tingut un parell d'atacs d'ansietat, un altre va al psicòleg, l'altre no sap on dar-la, com es diu, i el que queda encara no sap què ha de fer, de moment treballa dur i prou. No és que estiguem tots tarats (o potser si), sinó que es tracta d'un element més de la vida diària, que també està plena de coses positives i de les que també en parlem i gaudim. El que si tenim clar, és que a cap ens agrada com està muntat el tema. Alguna cosa ha de canviar.
dimarts, 2 de març del 2010
Com s'aplica l'elementalitat inversa (concepte inventat)
De vegades diem coses sense pensar massa, o sense pensar que estem caient en tòpics o superficialitats. Per adonar-nos del nostre equívoc, podem aplicar la lògica de l'elementalitat inversa Posaré un exemple amb una frase que he sentit moltes vegades sobre la relació de Woody Allen amb la seva fillastra:
Pare: 60 anys
Filla adoptiva: 25 anys (que sigui adoptiva és important)
Frase comú: "Que fort! El pare va seduir la filla, i té 60 anys i ella només 25! Quin porc!"
L'he sentit dir moltes vegades a dones, com si defensessin la filla, quan en realitat és una frase altament masclista. No ens adonem que estem menyspreant la voluntat de la filla, com si ella només fos un objecte.
Si apliquem l'elementalitat inversa i diem just després de la frase anterior: "És veritat, que fort! La filla va seduir el pare, que ja té 60 anys. Quina guarra" , el significat de la primera frase queda immediatament desmuntat, i el de la segona també, arribant a un punt neutre, equilibrat i just.
Pare: 60 anys
Filla adoptiva: 25 anys (que sigui adoptiva és important)
Frase comú: "Que fort! El pare va seduir la filla, i té 60 anys i ella només 25! Quin porc!"
L'he sentit dir moltes vegades a dones, com si defensessin la filla, quan en realitat és una frase altament masclista. No ens adonem que estem menyspreant la voluntat de la filla, com si ella només fos un objecte.
Si apliquem l'elementalitat inversa i diem just després de la frase anterior: "És veritat, que fort! La filla va seduir el pare, que ja té 60 anys. Quina guarra" , el significat de la primera frase queda immediatament desmuntat, i el de la segona també, arribant a un punt neutre, equilibrat i just.
dilluns, 1 de març del 2010
Run-run
La panxa ja fa dies que em fa run-run. No és que tingui gana, tinc incertesa. Arribo a casa i haig de fer moltes coses, ja fa dies que les haig de fer, però no les faig. M'hi esforço, però no les faig. De vegades veig espurnes d'una llum que no s'acaba d'encendre. Són moments que conec prou bé, ja han passat per aquí, diverses vegades, massa vegades, de fet. Plou sobre mullat, és el cervell del pare.
Potser dormré tranquil, potser em semblará que no he dormit.
Potser dormré tranquil, potser em semblará que no he dormit.
dissabte, 27 de febrer del 2010
Al punt
Baixo a casa els pares. M'hi haig de passar la tarda perquè la Matilde, la dona que els cuida i vigila, ha d'anar a un bateig. M'hi passaré quatre o cinc hores i decideixo fer una coca. Busco la farina, els ous, la llet, l'oli, l'anís, el llevat, la nou moscada, la balança i la batedora. Poso les quantitats de memòria: 300 de farina i quasi 300 de sucre, un got de llet, un d'anís, la meitat d'oli, 5 ous, un polsim de nou moscada i un sobre de Royal. Barrejo el sucre amb els rovells i li afegeixo la resta d'ingredients, menys les clares, que les bato apart. M'equivoco i les bato amb la trituradora, trencant-ne l'estructura molecular. Es licúen però tan se val, les hi poso igualment. Faig la remenada final i poso la massa al forn, que ja és calent. Espero uns quaranta minuts mentre puja i es va fent. Després li tiro sucre i pinyons per sobre i la gratino per torrar-la una mica i... ja està. Al punt!
divendres, 26 de febrer del 2010
Nova vida
Començar una nova vida amb l'Annette i l'Antoinette cuidant elefants a Tailàndia?. Mmmmh... No.
dijous, 25 de febrer del 2010
Rescat
El que m'emprenya dels empresaris és que, quan les coses van malament, en comptes de rescatar les persones es dediquen a rescatar els beneficis.
dimecres, 24 de febrer del 2010
Desencís
Tan fàcil que podria ser tot, i sempre ens liem. Últimament només em cauen patacades de gent interessada, que només va a la seva, que et fa servir com si fos el teu amo. El teu amo! L'amo de les teves hores, dies, l'amo del teu temps. No ho acabo d'entendre. Sembla que la bona voluntat és un recurs antiquat.
Les mares mosseguen quan treballes amb elles. I els homes? Els homes les llepen per ser acaronats.
Les mares mosseguen quan treballes amb elles. I els homes? Els homes les llepen per ser acaronats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)