Al punt

Baixo a casa els pares. M'hi haig de passar la tarda perquè la Matilde, la dona que els cuida i vigila, ha d'anar a un bateig. M'hi passaré quatre o cinc hores i decideixo fer una coca. Busco la farina, els ous, la llet, l'oli, l'anís, el llevat, la nou moscada, la balança i la batedora. Poso les quantitats de memòria: 300 de farina i quasi 300 de sucre, un got de llet, un d'anís, la meitat d'oli, 5 ous, un polsim de nou moscada i un sobre de Royal. Barrejo el sucre amb els rovells i li afegeixo la resta d'ingredients, menys les clares, que les bato apart. M'equivoco i les bato amb la trituradora, trencant-ne l'estructura molecular. Es licúen però tan se val, les hi poso igualment. Faig la remenada final i poso la massa al forn, que ja és calent. Espero uns quaranta minuts mentre puja i es va fent. Després li tiro sucre i pinyons per sobre i la gratino per torrar-la una mica i... ja està. Al punt!

Filosofia hawaïana

Ho'oponopono

Nova vida

Començar una nova vida amb l'Annette i l'Antoinette cuidant elefants a Tailàndia?. Mmmmh... No.

Rescat

El que m'emprenya dels empresaris és que, quan les coses van malament, en comptes de rescatar les persones es dediquen a rescatar els beneficis.

Desencís

Tan fàcil que podria ser tot, i sempre ens liem. Últimament només em cauen patacades de gent interessada, que només va a la seva, que et fa servir com si fos el teu amo. El teu amo! L'amo de les teves hores, dies, l'amo del teu temps. No ho acabo d'entendre. Sembla que la bona voluntat és un recurs antiquat.

Les mares mosseguen quan treballes amb elles. I els homes? Els homes les llepen per ser acaronats.