La panxa ja fa dies que em fa run-run. No és que tingui gana, tinc incertesa. Arribo a casa i haig de fer moltes coses, ja fa dies que les haig de fer, però no les faig. M'hi esforço, però no les faig. De vegades veig espurnes d'una llum que no s'acaba d'encendre. Són moments que conec prou bé, ja han passat per aquí, diverses vegades, massa vegades, de fet. Plou sobre mullat, és el cervell del pare.
Potser dormré tranquil, potser em semblará que no he dormit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada