Psicòleg si, psicòleg no

Avui he anat a dinar amb els meus germans, a Gràcia. Normalment no quedem per dinar si no és per parlar d'un tema que ens afecta als quatre. Avui el tema era els nostres pares i la seva circumstància, i també la nostra. Hem decidit, però, que no podiem quedar només quan hi ha algún tema seriós sobre la taula i hem brindat per quedar més sovint. Hem parlat de diverses coses i sembla que, tots quatre, ja sigui perquè ens hi acostem o perquè la sobrepassem, estem en aquell moment crític de la mitja vida que fa que tot trontolli. Cadascú de nosaltres té el seu mecanisme de defensa o de indefensió i anem afrontant la vida com millor ens surt o sabem. L'un ha tingut un parell d'atacs d'ansietat, un altre va al psicòleg, l'altre no sap on dar-la, com es diu, i el que queda encara no sap què ha de fer, de moment treballa dur i prou. No és que estiguem tots tarats (o potser si), sinó que es tracta d'un element més de la vida diària, que també està plena de coses positives i de les que també en parlem i gaudim. El que si tenim clar, és que a cap ens agrada com està muntat el tema. Alguna cosa ha de canviar.