De vegades diem coses sense pensar massa, o sense pensar que estem caient en tòpics o superficialitats. Per adonar-nos del nostre equívoc, podem aplicar la lògica de l'elementalitat inversa Posaré un exemple amb una frase que he sentit moltes vegades sobre la relació de Woody Allen amb la seva fillastra:
Pare: 60 anys
Filla adoptiva: 25 anys (que sigui adoptiva és important)
Frase comú: "Que fort! El pare va seduir la filla, i té 60 anys i ella només 25! Quin porc!"
L'he sentit dir moltes vegades a dones, com si defensessin la filla, quan en realitat és una frase altament masclista. No ens adonem que estem menyspreant la voluntat de la filla, com si ella només fos un objecte.
Si apliquem l'elementalitat inversa i diem just després de la frase anterior: "És veritat, que fort! La filla va seduir el pare, que ja té 60 anys. Quina guarra" , el significat de la primera frase queda immediatament desmuntat, i el de la segona també, arribant a un punt neutre, equilibrat i just.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En efecte, Casti, tot és relatiu. El que sí que em sembla evident, ridícul gairebé que s'obviï, és això que dius de la voluntat d'una persona adulta de 25 anys.
ResponEliminaDoncs passa molt. És divertit veure la cara de desconcert de l'altre quan apliques l'elementalitat inversa al que acaba de dir. De fet, t'odíen quan ho fas, perquè els deixes en evidència.
ResponEliminam'he liat una mica... ja veig que em falta pràctica...
ResponEliminaCasti, deixa'm dir una obvietat objectiva:
ResponEliminaQue sigui adoptiva segurament és important, però el contrari no invalidaria la capacitat de decisió d'una persona adulta.
Si, cert. Em referia a que no era una relació forçada.
ResponEliminaAnna, posa-t'hi, només faltes tu!